Achegamento dos máis cativos ao ritmo e á rima con versos sinxelos e cromáticos. Azuis, verdes, vermellos... os ratiños mudan de aspecto e sorprenden os lectores coa súa simpatía.

En una divertida situación de confusión de identidades, la rana Jessica y sus amigos descubren una piedra de la cual emerge una criatura larga y verde. Jessica asegura que se trata de un pollo. Escrita e ilustrada por el incomparable Leo Lionni, esta cómica historia muestra que todo depende del cristal con que se mire.

Hi havia una vegada uns cargols que vivien en una col ben sucosa. S?hi movien apoc a poc i duien la seva caseta de fulla en fulla per buscar el tros més tendre i poder-lo rosegar. Un dia, un cargolet va dir al seu pare: ?Quan sigui gran vull tenir la casa més gran del món.??Quina bajanada!? va dir el pare, que era precisament el cargol més savi de tota la col. ?En el pot petit hi ha la bona confitura.? I li va explicar aquesta història? Durant la seva infància, el Leo Lionni va ser un gran admirador dels animals, epecialment dels rèptils, els quals ficava en un terrari amb parets de vidre, tot condicionat amb sorra, pedres, falgueres i molsa. D'aquesta afició sorgirien, amb el temps, relats com el del cargol que desitjava tenir la casa més cridanera de totes. Una metàfora més sobre la vida, la prudència, el sentit pràctic de les coses, la humilitat i la senzillesa enfront de l'arrogància i la superficialitat.

NOVELA. CUENTO. NARRATIVA.

...Un dia, la mamà Blau li va dir al petit Blau «Me?n vaig a comprar. No et moguis de casa». Però el petit Blau se?n va anar a buscar el petit Groc. Ai las! A la casa del davant no hi havia ningú. Va buscar el petit Groc per aquí, el va buscar per allà, el va buscar pertot arreu? Fins que, de sobte, en tombar la cantonada? El petit Groc era allà! Molt contents, tots dos s?abraçaren? Quan li van preguntar a la il·lustradora alemanya Jutta Bauer pel llibre ?El petit Blau i el petit Groc?, el qualificà com a ?l'obra d'un mestre?. Leo Lionni fa servir un sistema tan eficaç i senzill com ho són uns trossos de paper i unes quantes paraules per explicar una història entranyable. KALANDRAKA va recuperar aquest conte magistral que, malgrat que data del 1959, fou un precursor de la seva època i encara avui dia manté tota la seva vigència. La història destaca per la tendresa i l'originalitat de la proposta plàstica, en perfecta harmonia amb un text de frases simples i descriptives.

INFANTILES.